En resum
- Parla a poc a poc, amb frases curtes i una sola idea o pregunta cada vegada, mirant-lo als ulls i a la seua altura.
- No discutisques ni corregisques cada error: respon a l'emoció que hi ha darrere del que diu.
- Si pregunta per algú que ja va morir o vol «tornar a casa», tranquil·litza'l i parla d'aquella època en compte de recordar-li la pèrdua.
- Un canvi brusc de comportament pot ser per un problema de salut, com dolor, una infecció o restrenyiment: consulta-ho amb el seu metge.
- Cuidar-te tu també és part de la cura: planifica relleus i busca suport.
Principis bàsics per a parlar amb una persona amb alzheimer
Amb l'avanç de la malaltia, les frases llargues i les preguntes obertes costen més, i és fàcil que no recorde el que acaba de preguntar. Estes pautes, que recomanen la Fundació Pasqual Maragall, l'Alzheimer's Association i el servici de salut britànic (NHS), faciliten la conversa:
Acosta't amb calma
De front, cridant-lo pel seu nom i a la seua altura si està assegut. Dir qui eres («Sóc jo, la teua filla») li estalvia l'esforç d'endevinar-ho.
Una idea cada vegada
Frases curtes, dites a poc a poc i amb claredat. Una pregunta cada vegada, millor tancada: «Vols té o café?» en compte de «Què et ve de gust?».
Deixa-li temps
Espera uns segons abans de repetir la pregunta o d'acabar la frase per ell. Les presses el pressionen.
Mira'l i lleva soroll
Contacte visual, la televisió apagada o baixa i una conversa de tu a tu, sense diverses persones parlant alhora.
Respon a l'emoció
Si està espantat, enfadat o trist, això és el que importa, més que l'exactitud del que conta.
No discutisques ni corregisques
Corregir cada error genera frustració. Si diu una cosa que no és certa i no suposa un perill, deixa-ho estar.
Què ajuda i què convé evitar quan li parles
Ajuda
- Parlar-li com a l'adult que és, amb respecte.
- Explicar les tasques pas a pas i ensenyar-li com es fan.
- Escoltar sense interrompre i repetir el que has entés per a comprovar-ho.
- Oferir opcions senzilles, de dos en dos.
- Agafar-li la mà si el tranquil·litza, fixant-te en com reacciona.
- Incloure'l en les converses de la família.
Convé evitar
- Preguntar «no te'n recordes?» o examinar la seua memòria.
- Parlar d'ell davant d'ell com si no estiguera present.
- Discutir per a convéncer-lo que s'equivoca.
- Donar ordres llargues amb diversos passos.
- Parlar-li com a un xiquet o burlar-se del que diu.
- Les presses i el soroll de fons.
Frases que solen ajudar
No són fórmules màgiques, però tenen una cosa en comú: donen seguretat i reconeixen el que sent abans de proposar una altra cosa.
- «Estic ací amb tu»: tranquil·litza quan està desorientat o espantat.
- «Fem-ho junts»: acompanya sense llevar-li el protagonisme.
- «Conta'm més»: invita a parlar sense examinar la seua memòria.
- «Entenc que t'enfade»: reconeix l'emoció abans de passar a una altra cosa.
- «Després ho mirem»: ajorna una discussió que no porta enlloc.
Situacions difícils: què dir i què evitar
Cap frase no funciona sempre, però totes estes respostes partixen de la mateixa idea: calmar abans que corregir.
| Situació | Què pot ajudar | Què convé evitar |
|---|---|---|
| Pregunta per la seua mare, que va morir fa anys | Tranquil·litza'l i parla d'aquella època: «Parla'm d'ella, com era?». Respon al que troba a faltar. | Recordar-li sense més que va morir fa anys. |
| Vol «tornar a casa» i ja és a casa seua | Assegura-li que està fora de perill i pregunta-li com és eixa casa. Un passeig curt o una tasca senzilla poden ajudar que es calme. | Discutir-li que esta és la seua casa. |
| Repetix la mateixa pregunta una vegada i una altra | Contesta amb calma, com la primera vegada. Deixa la resposta escrita a la vista o usa un rellotge i un calendari fàcils de llegir, i mira si hi ha una preocupació darrere. | «Ja t'ho he dit»: no recorda haver-ho preguntat. |
| Acusa algú de robar-li | No t'ho prengues com una cosa personal. Escolta'l, contesta amb una frase senzilla i passa a una altra activitat. Si sempre perd el mateix, tingues un duplicat de les ulleres o del portamonedes. | Defendre't amb explicacions llargues o intentar convéncer-lo. |
| S'inquieta al capvespre | Encén els llums abans que es faça fosc, reduïx el soroll i prepara una rutina tranquil·la per a la vesprada. Al matí, llum natural i un poc de moviment. | Migdiades llargues i vesprades sense res a fer. |
| No vol dutxar-se o rebutja l'ajuda | No ho convertisques en un pols: deixa-ho passar, canvia de tema i torna a proposar-ho més tard, amb calma i explicant cada pas. | Insistir o discutir fins que accedisca. |
Si una resposta no funciona hui, pot funcionar demà. Si la inquietud de la vesprada va a més, comenta-ho amb el seu metge.
El llenguatge no verbal, quan les paraules ja no basten
Amb l'evolució de la malaltia, la comunicació no verbal guanya importància: la persona pot continuar percebent emocions, tons de veu i expressions de la cara encara que li coste entendre les paraules.
- El teu to de veu diu tant com les teues paraules: suau i sense presses.
- Un somriure i un gest relaxat ajuden a transmetre calma.
- Si no entens què vol, demana-li que t'ho assenyale o t'ho mostre.
- La música que li agradava, una foto o l'olor del café també són conversa.
- La teua companyia compta, encara que no sàpies què dir.
Parlar del passat: fotos, música i records
Parlar d'una època feliç de la seua vida pot tranquil·litzar-lo, sobretot quan repetix preguntes o està inquiet. Un àlbum de fotos, les cançons que ballava o el barri on va créixer donen peu a converses sense preguntes d'examen.
Deixa que siga ell qui conte, encara que repetisca la història, i no corregisques els detalls. El que importa és l'estona compartida.
Si necessites suport a casa, en la cura de persones amb alzheimer treballem amb rutines estables i calma, i l'estimulació cognitiva a domicili proposa exercicis de memòria, atenció i llenguatge adaptats a cada persona.
I tu, com estàs? Cuidar-te per a poder continuar
Parlar amb calma és més fàcil quan qui cuida ha dormit i no està al límit.
- Planifica relleus: algú que et substituïsca una vesprada fixa a la setmana.
- Busca un grup de suport de familiars. En el web de CEAFA pots trobar associacions de la Comunitat Valenciana.
- Si notes que perds la paciència, ix un moment de l'habitació i respira abans de tornar.
- Cuida el teu descans i la teua salut: no ajornes les teues pròpies revisions.
- Parla amb el teu metge si et notes al límit o amb l'ànim baix.
- Llig la nostra guia per a cuidar el cuidador, amb senyals de sobrecàrrega i permisos laborals.
Recursos per a la cura a casa
Respir familiar
Una vesprada, una nit o uns dies de descans mentre una professional es queda amb el teu familiar.
Vore mésCura nocturna
Per a les nits d'inquietud: una professional a casa mentre la família descansa.
Vore mésCom previndre caigudes en persones majors
Revisió de la casa habitació per habitació, útil també quan hi ha desorientació.
Vore més
Preguntes freqüents sobre com parlar amb una persona amb alzheimer
Cal dir-li sempre la veritat a una persona amb alzheimer?
No es tracta de mentir ni de corregir-ho tot. La Fundació Pasqual Maragall explica que validar no consistix a reforçar creences errònies, sinó a respondre a les emocions que hi ha darrere. Evita les veritats que només causen dolor, com recordar-li una mort, i busca respostes sinceres que donen calma: «Estàs fora de perill», «Estic ací amb tu».
Què faig si s'enfada o es posa agressiu?
Mantín la calma, no discutisques i, si cal, ix un moment de l'habitació. Després, pensa què ho ha pogut desencadenar: soroll, presses, dolor o cansament. Si és una cosa nova, consulta-ho amb el seu metge per a descartar dolor, una infecció o un efecte de la medicació. Si hi ha risc per a ell o per a altres persones, telefona al 112.
Servix d'alguna cosa parlar-li si ja quasi no parla?
Sí. Encara que no responga amb paraules, pot percebre el teu to, el teu gest i la teua estima. Conta-li amb calma el que fareu, agafa-li la mà si el tranquil·litza i compartix música o fotos que li agraden. La teua presència compta encara que no sàpies què dir.
Per què pregunta el mateix tantes vegades?
Per la pèrdua de memòria: no ho fa a propòsit i és probable que no recorde haver-ho preguntat. De vegades darrere hi ha una preocupació, com sentir-se perdut o no saber què passarà. Respon amb calma, deixa la resposta escrita a la vista i, si la pregunta amaga inquietud, tranquil·litza'l.
Com li explique que vindrà una cuidadora?
Amb naturalitat i sense explicacions llargues, per exemple: «Ve a ajudar-nos a casa i a fer-te companyia». Ajuda que els primers dies també hi haja algú de la família i que siga sempre la mateixa persona. A Vitta Clara Valencia presentem la professional abans del primer dia i, si no encaixa amb el teu familiar, la canviem.
Fonts consultades
- Fundació Pasqual Maragall: Les cures davant de l'alzheimer, guia pràctica per a persones cuidadores (2026)
- Fundació Pasqual Maragall: Síndrome del capvespre (2026)
- NHS (servici de salut britànic): Communicating with someone with dementia
- NHS (servici de salut britànic): Coping with dementia behaviour changes
- Alzheimer's Association: Communication and Alzheimer's
- Alzheimer's Association: Repetition
- Alzheimer's Association: Suspicions and delusions
- CEAFA (Confederació Espanyola d'Alzheimer): cercador d'associacions
Guies pràctiques de Vitta Clara Valencia, la seu a València de Vitta Clara, per a famílies que cuiden una persona major a casa. És informació general: no substituïx el consell del seu metge o de la seua infermera.
