Salut i prevenció

Com previndre caigudes en persones majors: revisió de la casa habitació per habitació

Previndre caigudes en persones majors comença per mirar la casa amb uns altres ulls: la catifa del corredor, la vora de la banyera, l'interruptor que queda lluny del llit. Esta guia t'ajuda a revisar-la estança per estança i a cuidar el que no es veu, com la vista, els peus, la medicació i la força, perquè el teu pare o la teua mare continue movent-se amb seguretat.

Escala interior amb passamans als dos costats

En resum

  • Segons el Ministeri de Sanitat, al voltant del 30 % de les persones majors de 65 anys cau almenys una vegada a l'any.
  • La majoria de les caigudes passen a casa: comença revisant el bany, el dormitori i el corredor.
  • Vista, calçat i medicació compten tant com les catifes.
  • L'exercici de força i equilibri ajuda a evitar caigudes.
  • Si es colpeja el cap, li fa molt de mal el maluc o no pot alçar-se, no el moves i telefona al 112.

30 %

Quantes persones majors cauen?

de les persones majors de 65 anys patixen almenys una caiguda a l'any. Entre el 5 % i el 10 % d'eixes caigudes acaben en fractura, i prop del 40 % dels qui es trenquen el maluc no recuperen l'autonomia que tenien abans.

Font: Ministeri de Sanitat, nota de premsa del 9 d'abril de 2026

El bany: el primer que convé revisar

Aigua, sabó i sòl dur: si este mes només pots canviar una estança, que siga esta. Si cal obra, ací et contem com treballem l'adaptació de la llar.

  • Plat de dutxa a ras de terra millor que banyera: passar la vora amb el sòl mullat és un risc diari.
  • Barres de suport ben ancorades al costat de la dutxa i al costat del vàter. El tovalloler i la mampara no estan fets per a aguantar el pes.
  • Estoreta antilliscant dins de la dutxa i sòl antilliscant fora, o tires adhesives.
  • Un seient de dutxa estable si es cansa estant dret o tarda a dutxar-se.
  • Gel, xampú i tovallola a l'abast de la mà, sense ajupir-se ni estirar-se.
  • Sòl sempre sec: un barnús a mà evita caminar mullat pel bany.
Dormitori de nit il·luminat per una làmpada de llum càlida

El dormitori i el camí al bany de nit

Alçar-se de matinada, mig adormit i a fosques per a anar al bany és una escena de cada nit en què és fàcil ensopegar o marejar-se.

El Ministeri de Sanitat aconsella un gest senzill: en alçar-se, quedar-se assegut a la vora del llit uns 15 segons, amb els peus fora, abans de posar-se dret. A més:

  • Un llum o un interruptor que s'abaste des del llit sense estirar-se.
  • Una llum de nit, o amb sensor de moviment, en el recorregut fins al bany.
  • Un llit a una altura en què, assegut, recolze els peus plans a terra.
  • Res a terra entre el llit i la porta: sabatilles, roba o el cable del carregador.

Corredor, saló i cuina: el que fa ensopegar

Moltes vegades l'obstacle és xicotet i es lleva en un minut:

  • Lleva les catifes xicotetes o fixa-les a terra amb cinta antilliscant.
  • Cables i mobles fora del pas: res que travesse el corredor.
  • Llum suficient que no enlluerne, amb l'interruptor a l'entrada de cada estança.
  • En la cuina, el que s'usa cada dia entre la cintura i els ulls, per a no pujar a cadires ni tamborets.
  • Sòl sec i sense cera: el que es vessa es neteja en el moment.
  • Una butaca ferma, amb braços i no massa baixa, per a alçar-se sense esforç.

Escales, portal i carrer

Si el teu pare viu en un quart pis sense ascensor, l'escala forma part del seu dia a dia i mereix la mateixa revisió que la casa.

  • Passamà ferm en tota l'escala, millor als dos costats, i llum en cada replà. Si falta en l'escala comunitària, planteja-ho en la comunitat de veïns.
  • Vores dels escalons ben visibles, amb una tira de color o antilliscant.
  • Bastó o caminador si el seu metge o el seu fisioterapeuta ho aconsellen, ajustats a la seua altura. Usar-los no és rendir-se: és continuar eixint.

Vista, oïda, peus i calçat: el que no es veu a casa

Una casa sense obstacles no és prou si el teu familiar hi veu malament, trepitja amb dolor o porta unes sabatilles ja deformades.

  • La vista

    Revisions periòdiques i ulleres amb la graduació al dia. Si hi veu borrós, demana cita en el seu centre de salut.

  • L'oïda

    Els problemes d'oïda poden afectar l'equilibri. Si es mareja o nota inestabilitat, comenta-ho amb el seu metge.

  • El calçat

    A casa, calçat còmode i tancat, que subjecte el peu i amb sola que agafe. Res de sabatilles que s'ixen del peu.

  • Els peus

    Ungles llargues, durícies o un galindó que fa mal canvien la manera de trepitjar i resten equilibri.

  • Beure aigua

    La falta de líquid pot causar mareig. Més en calor i persones majors a València.

  • L'alcohol

    Amb l'edat es tolera pitjor i augmenta el risc de caigudes. Pregunta al seu metge si és compatible amb la seua medicació.

Quins medicaments augmenten el risc de caigudes?

Alguns medicaments poden afectar l'equilibri o donar somnolència. S'associen a més caigudes els que s'usen per a dormir o per a l'ansietat i altres psicofàrmacs, alguns tractaments per a la tensió o el cor, els analgèsics opioides i alguns antiepilèptics. També influïx el nombre: el Ministeri de Sanitat demana revisar la medicació amb una atenció especial a partir de cinc medicaments.

  • En la pròxima consulta, porta totes les caixes, també les que compra sense recepta, les cremes i els suplements.
  • Pregunta si algun li pot causar mareig o son, i si encara els necessita tots.
  • Explica si el notes més endormiscat, si es mareja en alçar-se o si camina pitjor des d'un canvi de tractament.

No retires ni canvies cap pastilla pel teu compte: alguns medicaments no es poden deixar de colp. Comenta-ho sempre amb el seu metge o la seua infermera.

Exercici de força i equilibri per a previndre caigudes

El Ministeri de Sanitat recomana a les persones majors de 65 anys activitat física repartida durant la setmana, amb exercicis de força i equilibri que ajuden a evitar caigudes.

  1. Consulta abans de començar

    Si té una malaltia del cor, marejos o una caiguda recent, que el seu metge o un fisioterapeuta li indiquen quin exercici li convé.

  2. Camina cada dia

    La referència són almenys 150 minuts setmanals d'activitat moderada, per exemple 30 minuts cinc dies, en trams de 10 minuts si cal.

  3. Força, almenys dos dies per setmana

    Exercicis per a cames i braços amb una pauta adaptada al seu nivell, com alçar-se i seure d'una cadira ferma.

  4. Treballa l'equilibri

    El taitxí en grup, per exemple, millora l'equilibri, la força i la flexibilitat, i ajuda a perdre la por de caure.

  5. Constància i companyia

    Millor un poc cada setmana que molt un dia. La fisioteràpia a domicili permet treballar força i equilibri en el seu propi corredor, amb exercicis que després pot repetir.

Què fer si cau? Com alçar-se i com esperar ajuda

Repassa-ho amb el teu familiar en un moment tranquil, perquè sàpia què fer si un dia està sol. Són les pautes del servici de salut britànic (NHS).

Si pot alçar-se

  • Quedar-se quiet un moment i comprovar si alguna cosa fa molt de mal. Sense presses.
  • Girar-se de costat i posar-se a quatre grapes.
  • Acostar-se, a quatre grapes si cal, a un moble ferm, com una cadira estable o el llit.
  • Recolzar un peu pla a terra i pujar a poc a poc sense deixar-se anar.
  • Seure, descansar i contar-ho eixe mateix dia.

Si no pot alçar-se

  • Demanar ajuda amb el telèfon o l'avís de teleassistència, si el porta damunt.
  • Si no hi arriba, cridar o colpejar la paret o el sòl perquè el senten.
  • Tapar-se amb el que tinga a prop: una tovallola, un abric o una manta.
  • Moure suaument braços i cames.
  • Canviar de postura més o menys cada 30 minuts, per a protegir la pell.

Si viu sol: que ningú no passe hores a terra

Una caiguda es complica si passa molt de temps a terra sense poder avisar. Per això convé tindre un pla:

  • Un telèfon que porte sempre damunt.
  • Una telefonada a hora fixa cada matí i cada nit.
  • La teleassistència municipal, un avís connectat a una central que es demana en els serveis socials del seu ajuntament.

La nostra teleassistència amb sensors funciona sense càmeres ni micròfons: avisa el teu mòbil si el teu pare no s'ha alçat a la seua hora o si no hi ha moviment a casa. No substituïx el 112, però ajuda que algú se n'assabente abans.

Guies i servicis relacionats

Preguntes freqüents sobre com previndre caigudes a casa

Cal anar al metge després d'una caiguda encara que no s'haja fet mal?

Sí, conta-li-ho al seu metge de família o a la seua infermera encara que no li faça mal res. Una caiguda pot avisar d'alguna cosa que té remei, com un mareig, un problema de vista o un efecte de la medicació. Si després li fa mal en recolzar-se o el notes més confús, demana que el vegen eixe mateix dia.

És normal tindre por de caure després d'una caiguda?

És freqüent. El problema és que la por porte a moure's cada vegada menys, perquè la inactivitat resta força i equilibri. Ajuda començar amb exercici guiat i en companyia i practicar com alçar-se de terra. Segons el Ministeri de Sanitat, el taitxí en grup pot reduir la por de caure.

Per on comence si no puc canviar-ho tot alhora?

Pel que usa cada dia: el bany i el camí del dormitori al bany. Barres de suport, estoreta antilliscant i una llum de nit són canvis xicotets que es fan en pocs dies. Després, catifes i cables. Les obres grans, com canviar la banyera per un plat de dutxa, es poden planificar amb calma.

Què faig si el meu pare no vol canviar res a casa seua?

És habitual: és la seua casa i són els seus costums. Sol funcionar millor proposar un canvi cada vegada, explicar per a què servix i deixar-lo decidir el com, per exemple on va la barra. De vegades accepta millor la recomanació si ve del seu metge o del seu fisioterapeuta.

Fonts consultades

Equip de Vitta Clara Valencia

Guies pràctiques de Vitta Clara Valencia, la seu a València de Vitta Clara, per a famílies que cuiden una persona major a casa. És informació general: no substituïx el consell del seu metge o de la seua infermera.

Vols que repassem la casa amb tu?

Deixa'ns el teu telèfon i et telefona la coordinadora: li contes com són el bany, les escales i la llum, i com es mou el teu familiar. T'enviem per escrit, sense compromís, una proposta amb el suport que té sentit i les ajudes públiques que podeu demanar en paral·lel.